Arròs amb llet i aromes cítrics del meu hort

El títol també podria ser 'Una delícia suau, cremosa i amb aire tropical' perfecta per aprofitar la fruita de temporada, perquè enguany els tarongers de l'hort han sigut extraordinaris. Taronges a cabassos i, com a regal extra, una bona collita de cumquats que m'ha donat el veí. Amb el que em queda d'arròs Essència del Delta de les Dones arrosseres del Delta de l'Ebre, i algunes fruites deshidratades que ronden per la cuina, he decidit preparar unes postres senzilles, però especials, per al dinar de diumenge.

Collint farigola amb el Pep de Verol

El camp és ple de farigola florida. És un goig veure-la i collir-la, tot i que jo espero l'arribada de la primera lluna de primavera per guardar-la a la cuina tot l'any. És en aquest moment quan conserva millor les flors i les seves propietats. Fa uns dies, però, vaig tenir la sort de poder-ne collir amb el Pep de Verol.

Les galetes de violeta i ametlla de la Ginesta

     

El seu desig seria esdevenir autosuficient en plena natura, al costat de la seva parella i amb la Ginesta. I no és d'estranyar. Viu al Priorat i se sent afortunada de l'entorn que l'envolta. Diumenge em va dir que, possiblement, seria l'última setmana que encendria la cuina econòmica, perquè el temps començava a canviar. No vaig dubtar ni un moment a visitar-la per fer, per fi, les galetes que havíem acordat durant un dinar a la tardor. 

Ella és la Judit, la Judit del projecte Somaia, del post de l'agost del 2021.

Pollastre al forn amb arròs pilaf i un vi

Preparar una recepta implica pensar si ha de portar acompanyament, què es pot cuinar i com. Això m'ha passat amb el pollastre d'avui: ha quedat boníssim, però l'arròs també hi ha jugat un paper destacat, acompanyat d'uns espàrrecs acabats de collir. I què dir del vi! En resum, un àpat rodó i compartit amb molt bona companyia.

Borraines, borratges amb mel

El blog també em fa adonar del canvi climàtic. Fa deu anys, vaig preparar uns bunyols de borratges el vint d'abril, coincidint amb la seva floració. Ara, però, les borratges han florit un mes abans, com tants altres cultius que ens envolten. Això em recorda el que vaig escriure aleshores (l'he millorat):

'La dita que tot va quedar en aigua de borratges sembla voler dir que allò que preteníem va quedar en no res. Però avui, a la nostra cuina, no ha estat així: hem aconseguit uns bunyols que, per ser la primera vegada que els fèiem, ens ha agradat força. La natura al plat i al paladar d'una manera plaent. Sortir al camp no té preu, i la natura ens recompensa amb escreix quan la visitem. Paisatges, fauna i flora en estat pur ens mostren allò que sovint només veiem en llibres, a la televisió o a l'ordinador. Només cal calçar-se bé, obrir els ulls i caminar. Res més. Així que, en la nostra última sortida, en veure les borratges en plena floració, vam aprofitar per collir-ne i fer uns bunyols per berenar...'